Vés al contingut

Joan Josep d'Àustria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Josep d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1629 Modifica el valor a Wikidata
Madrid (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1679 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Virrei d'Aragó
1669 – 1678
Governador dels Països Baixos espanyols
1656 – 1659 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGonzalo Navarro Castellanos Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatMonarquia Hispànica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarTerç Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra franco-espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarita de Austria Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip IV de Castella Modifica el valor a Wikidata  i María Calderón Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Teresa d'Àustria
Margarida d'Àustria
Carles II de Castella
Baltasar Carles d'Àustria
Felip Pròsper d'Àustria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Orígens familiars

[modifica]

Fou fill natural del rei Felip IV de Castella i l'actriu d'origen noble María Calderón, anomenada La Calderona,[1] nasqué a Madrid el 7 d'abril de 1629. Fou germà, per part de pare, del també rei Carles II de Castella.

Infant de Castella

[modifica]

En néixer fou enviat a Ocaña, Toledo, per ser educat. El 1643 fou legalment reconegut com a Infant de Castella per part del rei Felip IV.

Carrera militar

[modifica]

El 1647, sent Gran Prior de Castella i Lleó a l'Orde de Sant Joan, va rebre el tracte de Generalísimo del Mar (Generalíssim del Mar), combatent contra els napolitans rebels de Masaniello[2] sent nomenat Virrei de Nàpols el 1648, sent rellevat per Íñigo Vélez de Guevara el mateix any,[3] i sent nomenat virrei de Sicília, des d'on va reconquerir Piombino, presa per França en 1646.[4]

Va intervindre en la Guerra dels Segadors, aconseguint la rendició de la ciutat de Barcelona el 1652, després de 15 mesos de setge permanent.[5] Uns mesos després d'acordar-se la capitulació fou nomenat virrei de Catalunya. Exercí el càrrec des del 15 de febrer de 1653 fins al 2 de març de 1656 quan fou designat governador dels Països Baixos per la renúncia de l'arxiduc Leopold-Guillem d'Habsburg, càrrec que va ostentar fins al 1659, any en què hi renuncià després de la seva impossibilitat de poder arribar a una pau amb els rebels flamencs.

El 1665 fou derrotat en la Guerra de Restauració portuguesa, per la recuperació del Regne de Portugal per part de la monarquia hispànica, sent desterrat a Consuegra i perdent els favors reials. Quatre anys després recuperà la seva influència a la cort, i posteriorment fou nomenat primer ministre i assessor del seu germà Carles II de Castella. En la seva labor va enfrontar-se, obertament, a la reina vídua Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) per l'excés de protagonisme d'aquesta a la Cort i confinant-la a Toledo. Fou el mateix Joan Josep qui concertà el matrimoni entre el rei castellà i Maria Lluïsa d'Orleans, neboda de Lluís XIII de França.

El 17 de setembre de 1679, després d'haver perdut qualsevol credibilitat, Joan Josep emmalalteix i mor sobtadament a Madrid. Llavors s'iniciarà un període en què els grups de poder intentaran assaltar el poder guanyant-se el favor del rei.[6]

Referències

[modifica]
  1. MATA, Jordi. «Maleïts bastards!». Sàpiens [Barcelona], núm. 118 (juliol 2012), p. 58-61. ISSN 1695-2014
  2. Hugon, Alain. La insurrección de Nápoles, 1647-1648: la construcción del acontecimiento (en castellà). Universidad de Zaragoza, 2014, p. 91. ISBN 8415770901. 
  3. Salvá, Miguel. Colección de documentos inéditos para la historia de España. la viuda de Calero, 1853, p. vol.23, p.524. 
  4. «Juan José de Austria, el bastardo que quiso reinar en la España de «El Hechizado»» (en castellà). ABC, 21-04-2015. [Consulta: 9 gener 2016].
  5. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.2. 2a edició. Alpha, 1962, p. 1054.  Arxivat 2015-01-19 a Wayback Machine.
  6. García Bourrellier, Rocío «El ocaso de una dinastía» (en castellà). Muy Historia. G y J España Ediciones [Madrid], 9, 2007, pàg. 52-55. ISSN: 1885-5180.


Precedit per:
Rodrigo Ponce de León
Virrei de Nàpols
1648
Succeït per:
Íñigo Vélez de Guevara
Precedit per:
Teodoro Trivulcio
Virrei de Sicília
1648-1651
Succeït per:
Rodrigo de Mendoza
Precedit per:
Francisco de Orozco
Virrei de Catalunya
16521656
Succeït per:
Francisco de Orozco
Precedit per:
Leopold-Guillem d'Habsburg
Governador dels Països Baixos
16591664
Succeït per:
Luis de Benavides Carillo